diumenge, 17 / juny / 2007

FONAMENTS DE LA CIRURGIA DE L’OBESITAT

Cirurgia en l’obesitat mòrbida. Per què?

L’obesitat és una malaltia greu,
crònica i progressiva que, avui per avui, no té cura.
Malgrat tot es pot aspirar que una persona tingui l’obesitat controlada,
és a dir un pes normal o pròxim a la normalitat,
però això no suposa que l’obesitat s’hagi curat.

L’única possibilitat de fugir de l’obesitat és un canvi d’estil de vida,
tant en hàbits alimentaris com d’activitat física.

Quan una persona obesa arriba al grau d’obesitat mòrbida
es planteja un problema de molt difícil solució,
normalment ja s’ha demostrat el fracàs
dels tractaments mèdics controlats.

En l’obesitat mòrbida,
les possibilitats reals d’un tractament efectiu
(una pèrdua important de pes)
i perdurable a mig o llarg termini
(manteniment del pes perdut als 5 anys o més)
són inferiors al 3%.
El 97% dels obesos mòrbids
continuaran essent obesos mòrbids malgrat
el tractament mèdic-dietètic
(dieta, medicaments, exercici físic,
reforç psicològic, etc).

Després d’un tractament mèdic-dietètic ben efectuat
és possible que l’obès mòrbid
aconsegueixi una pèrdua de pes significativa
però la norma és que amb el temps es produeixi
la recuperació del pes perdut i alguns quilos de més
(efecte rebot).
Per a un obès mòrbid una pèrdua important de pes
és difícil però possible,
el que és realment extraordinari és mantenir
a mig o llarg termini aquella pèrdua de pes.
En el millor dels casos uns quants aconseguiran
una reducció notable de pes, pes que recuperarà
i gairebé amb tota seguretat sobrepassaran al no ser capaços
de mantenir un correcte hàbit alimentari i exercici físic
(nou estil de vida – estil de vida saludable).

En qualsevol moment l’obès que s’ha aprimat
pot recuperar el pes perdut
- i això és el que sol succeir quasi sense excepció -.
Això fa que sigui molt difícil fugir de l’obesitat.

Els fracassos d’aquests tractaments provoquen depressió,
angoixa i pèrdua de l’autoestima,
factors que a la llarga empitjoren el grau d’obesitat.

Avui...,
Només la cirurgia bariàtrica pot oferir a llarg termini
uns resultats espectaculars
si es respecten unes condicions
i es tria el procediment quirúrgic adequat.

Al voltant del 75 al 80 per cent dels obesos mòrbids
deixaran se ser-ho
i romandran estables als 10 anys.

En la resta dels malalts,
sense ser un resultat espectacular,
són resultats superiors o molt superiors
als obtinguts amb el tractament mèdic (sense cirurgia).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS)
avala el recurs de la cirurgia bariàtrica
com a tractament per a l’obesitat mòrbida.
És l’únic que redueix el sobrepès
i manté la reducció de manera perllongada.

L’obesitat mòrbida no és un problema estètic,
és un problema de salut.

La cirurgia de l’obesitat
o cirurgia bariàtrica,
no és una cirurgia cosmètica que extirpa el greix
(liposucció o lipectomia)
ni una cirurgia endocrinològica,
no s’opera sobre les glàndules de secreció interna,
és una cirurgia especialitzada dintre de la cirurgia de l’aparell digestiu.
És una cirurgia funcional que pretén l’autoeliminació del greix.
És la cirurgia que farà que l’obès s’aprimi,
perdi greix per sí mateix.

La cirurgia no cura l’obesitat, però pot aconseguir que
una obesitat mòrbida assoleixi i mantingui un pes normal
o proper al normal.

No tots els obesos són candidats a la cirurgia,
únicament aquells que presentin
una obesitat mòrbida (IMC de 40 o superior),
o aquells que sense ser tan obesos (IMC de 35 o superior)
presentin patiments associats a l’obesitat
tributaris de millorar amb la pèrdua de pes.

Avui els resultats de la cirurgia de l’obesitat
són inqüestionables,
tant per la pèrdua de pes obtinguda
com per la resolució o la millora
de la majoria dels patiments associats,
com la diabetes, la hipertensió, l’apnea del somni,
les alteracions del metabolisme dels lípids,
l’artropatia, els trastorns de la menstruació
i la infertilitat, la incontinència d’orina, etc,
i aconsegueix unes expectatives de vida semblants
a la de la població no obesa, de la mateixa edat i sexe.

La cirurgia de l’obesitat no només millora la salut,
també millora la qualitat de vida.

Tant o més important
que la pèrdua de pes aconseguida
i la millora o resolució de les patologies associades
és la important repercussió psico-social
amb evident increment de la qualitat de vida.

Els resultats de la cirurgia són espectaculars.
Després de la cirurgia la vida de l’obès canvia radicalment
(qualitat de vida),
al temps que millora o es curen
les patologies associades a l’excés de pes
i augmenten les expectatives de vida.

Els resultats estètics obtinguts són importants,
però són secundaris.

Per diverses circumstàncies la cirurgia pot fracassar
però és excepcional,
quan això passa sol ser factible
una nova intervenció quirúrgica,
però els fracassos són majoritàriament
fracassos dels obesos per la incapacitat que tenen de mantenir
uns hàbits alimentaris saludables
i incorporar de forma permanent l’exercici físic
al nou estil de vida.

La cirurgia únicament s’ha de realitzar
en els obesos adequadament informats
i coneixedors del que pot
i no pot oferir la cirurgia
(absència de falses expectatives),
motivats i
disposats a continuar les indicacions posteriors,
i que presentin un risc quirúrgic acceptable.
Per desgràcia molts d’aquests malalts
ja presenten un estat d’obesitat tan evolucionat
i amb una patologia associada tan greu
que la cirurgia ja no pot oferir-los cap mena de benefici.

En cada cas s’han de valorar els beneficis
i els riscos de la cirurgia.

La cirurgia no garanteix
la solució del problema al 100 per 100,
hi ha un grup d’obesos que malgrat ser operats
no aconseguiran els resultats esperats (20-30%).

Aquells obesos
que no estiguin disposats o no siguin capaços
de mantenir un estil de vida saludable
no obtindran els resultats desitjats.

Per aquest motiu és tan important
la selecció dels malalts candidats
a la cirurgia de l’obesitat.
no obtindran els resultats desitjats.

“Informació, decisió, motivació i cooperació”
Aquesta és la clau de l’èxit en la cirurgia bariàtrica!

obesitat - obesitat morbida - cirurgia obesitat - obesitat greu - cirugia obesitat morbida - tractament de

dimarts, 12 / juny / 2007

INDICACIONS I CONTRAINDICACIONS DE LA CIRURGIA DE L’OBESITAT

INDICACIONS DE LA CIRURGIA…
.
Són tributàries de cirurgia aquelles persones obeses
en les
què ha fracassat el/els tractaments mèdic-dietètics controlats
i que presenten...
.
· Una obesitat mòrbida.
. (Índex de Massa Corporal * – IMC – de 40 o superior).

· Una obesitat grau III (IMC de 35 o superior) amb
.......malalties associades tributàries de millorar
.......després de la pèrdua de pes.

· Pacients ben informats, motivats i disposats
.......a mantenir un estil de vida saludable.

· Que presentin un risc quirúrgic acceptable.
......(fora d’aquests límits no hi ha contraindicació però obliga

......a una valoració individualitzada).

*IMC (Índex de Massa Corporal)= pes (kg) / alçada (metres)2


CONTRAINDICACIONS DE LA CIRURGIA...

· La coexistència de greus problemes de salut que

.....determinen un risc quirúrgic inacceptable
.....(els riscos superen els beneficis de la cirurgia).
.
· Trastorns de la conducta alimentària no controlats (bulímia).


· L’existència de psicopaties no compensades.


· Alcoholisme i altres drogodependències.


obesitat - obesitat morbida - cirurgia obesitat - obesitat greu - cirugia obesitat morbida - tractament de l'obesitat - cirurgia bariàtrica

dilluns, 11 / juny / 2007

INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES

INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES HABITUALS...

- Bypass gàstric R. Capella (intervenció habitual).

- Derivació biliopancreàtica/creuament duodenal
..(Duodenal Wwitch) en casos seleccionats.

- Gastrectomia vertical /Gastrectomia en màniga

..(Sleeve Gastrectomy) en casos molt concrets.


RECONVERSIÓ D’ALTRES TÈCNIQUES...

- Reconversió de gastroplàstia vesical anellada
..a Bypass gàstric o creuament duodenal.

- Retirada de bandas / anelles gàstriques (ajustable o no ajustable)

..quan aquestes han demostrat el seu fracàs o
..presenten complicacions (perforació de l’estómac),
..amb posterior realització de nova cirurgia bariàtrica
..en el mateix acte quirúrgic si és factible (no hi ha perforació).


ALTRE CIRURGIA FREQÜENTMENT ASSOCIADA...

- Colecistectomia (extirpació de la vesícula biliar)
..en cas de càlculs a la vesícula biliar.

- Reparació d’hèrnia umbilical o eventració quan sigui necessari.


- Ocasionalment es deixa una sonda de gastrostomia que es retira a les dues setmanes.


Normalment s’insereix un catèter peridural per a analgèsia les primeres 12-24 hores.

dissabte, 9 / juny / 2007

RESULTATS


S’ha de deixar constància que el resultat de la cirurgia
dependrà fonamentalment de la capacitat de l’obès operat
d’adquirir i mantenir uns hàbits alimentaris i estil de vida saludable.


TRES SÓN ELS PARÀMETRES QUE DEFINEIXEN ELS BONS O MALS RESULTATS

La pèrdua de pes

La pèrdua de pes es mesura com el sobrepès o excés de pes perdut (Pes real–pes teòric):

Una pèrdua del 0 al 25% del sobrepès és un resultat dolent.
Una pèrdua del 25 al 50% del sobrepès és un resultat pobre.
Una pèrdua del 50 al 75% del sobrepès és un magnífic resultat.

La resolució o notable millora de la patologia associada a l’obesitat
(diabetes, hipertensió, etc.).

No sempre va associat a una notable reducció de pes.
Pèrdues del 20-25% de sobrepès – mal resultat aparent-
es converteix en un bon resultat si la patologia associada
queda resolta o molt millorada.
A la inversa,
és un mal resultat quan malgrat una excel·lent pèrdua de pes
no s’han resolt o millorat les patologies associades (si n’hi ha).

El grau de satisfacció de l’obès

Notables reduccions de pes i de la patologia associada si no van unides a una gratificació psicosocial de l’obès reflecteixen un mal resultat.
Si l’obès no és feliç malgrat altres objectius aconseguits el resultat és dolent, suposa un fracàs.

A aquest nivell juga un paper decisiu la selecció dels candidats
i la informació adient sobre els beneficis reals de la cirurgia
per evitar les falses expectatives per part dels obesos
que decideixen ser intervinguts.

Els resultats de la cirurgia són espectaculars
Després de la cirurgia la vida de l’obès canvia radicalment
(qualitat de vida)
al mateix temps que milloren o es curen
les patologies associades a l’excés de pes
i augmenten les expectatives de vida.